El sufix -menta, igual que el sufix -ment, forma substantius que designen l'acció i l'efecte expressats per la base verbal. Per exemple:

Li ha agafat una emprenyamenta que no et vol ni veure.
Amb l'esveramenta m'he descuidat les claus.

Ara bé, cal tenir en compte que -ment és possible en tots els registres, mentre que la variant -menta, que és menys productiva, és pròpia dels registres informals.